Som uns éssers estranys que ens fem dir monitors d’esplai, de colònies o caps d’agrupaments. Ens reconeixereu perquè pringuem moltes tardes i nits al nostre local muntant gimcanes, activitats malèfiques o conspiracions de dominació mundial, perdem els caps de setmana fent excursions o dinars de treball i malgastem la setmana santa i quinze dies d’agost anant de colònies. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no som quatre sonats, es tracta d’uns quants centenars que ens han precedit. Se’ns ha procurat fer burla com a xirucaires idiotitzats, se’ns ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però insistim que no. Som especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya, anar de colònies, conviure i educar en el lleure, assumim responsabilitats i intentem donar lliçons sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. Som molt feliços fent-ho, i -el que és pitjor- a la canalla que cuidem també se la veu la mar de feliç. Això ens fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens de colònies s’acaben assemblant als seus monitors, i també volen ser monitors o castellers o diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-nos de gent poc moderna, perquè vivim al dia i ens adaptem als nous temps.

Si almenys tant d’esforç gratuït fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood segur que ens donaria suport. Però no, no som cap secta i la nostra voluntat és totalment constructiva. Som tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Segurament algú ens hauria d’aturar abans que se’ns acudeixi canviar el món de veritat.

Som l’Aitana, l’Arnau, la Clara, la Clàudia, la Doors, l’Eli, l’Elvira, l’Eudald, l’Eva, el Gerard, l’Helena, el Jordi, la Júlia, la Laia, la Mar, el Marc, la Maria, la Mariona, el Martí, la Mercè, el Rodolf i el Roger.

Advertisement